Lectura primera 1S 16,1.6-7.10-13a David és ungit rei d'Israel l'home veu només l'aspecte exterior, però Déu veu el fons del
cor
Lectura segona Ef 5,8-14 Ressuscita d'entre els morts i el Crist t'il·luminarà
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. (...) Escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang,
l'estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Vés a rentar-te a
la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà,
s'hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui
l'havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem
assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres
deien: «No és pas ell; és un que s'hi assembla». Ell digué: «Sí,
que el sóc». (...)
Dugueren als fariseus l'home que abans era cec. El dia que Jesús
havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de
repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a
veure-hi. Ell els digué: «M'ha estès fang sobre els ulls, m'he
rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home
que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però
altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals
miracles?». I es dividiren entre ells. S'adreçaren al cec altra
vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t'ha obert els ulls,
tu, què en dius, d'ell?». Ell contestà: «Que és un profeta». (...)
Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar
lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l'havien exclòs de la sinagoga i, quan
el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l'home?». Ell respongué
«I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja
l'has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec,
Senyor». I l'adorà. (...)
Senyor, doneu-nos uns ulls transparents. nets d'orgull i autosuficiència; uns ulls senzills, tranquils que donin pau i serenor; uns ulls ferms solidaris
en la lluita i el compromís; uns ulls acollidors que ofereixin comprensió i perdó; uns ulls amables que comparteixin el sofriment
dels germans; uns ulls nets que només sàpiguen estimar. Il·lumineu, Senyor,
les nostres tenebres i doneu-nos els vostres ulls i així podrem prolongar, en el nostre món, la vostra mirada.
QUIERO VER, SEÑOR, PERO CONTIGO
Tócame, Señor, porque sabes que soy débil barro
y, con tu mano, en un poco más de barro
pon sobre mis ojos algo que despierte mi ceguera.
¡Son tantas cosas las que no veo con claridad!
Confundo, la verdad, con mis propias verdades
tu voluntad con mis oportunos caprichos.
Quiero ver, Señor, pero con tus ojos.
Que no me conforme con lo puramente externo
con aquello que, siendo bueno,
me dice que Tú no puedes darme la luz que necesito
con aquello que, siendo luminoso,
no llega a clarificar mi conciencia ni mi destino.
¿Me ayudarás, Señor, a ver como Tú y contigo?
Que contemple las maravillas del mundo
pero que lo haga con ojos agradecidos hacia el cielo
Porque, en cuántos momentos,
llego a pensar que todo lo que me rodea y siento
es obra exclusiva de la invención del hombre
¿Me ayudarás, Señor, a superar la ceguera espiritual?
¿Me curarás cuando mis ojos ya no lloren por los demás?
¿Limpiarás mis miradas cuando sean egoístas y vacías?
¿Enseñarás a mis ojos el resplandor de tu rostro, Señor?
QUIERO VER, SEÑOR, PERO CONTIGO
Que, en el horizonte, sepa descubrirte como lo más importante
Que no me falle, hoy ni nunca, el telescopio de la fe
Ese telescopio que sabe llegar donde el ojo humano no alcanza
Esa fe que es lente perfecta para sentirte y vivirte
y para reconocerte como lo que eres: ¡El Señor!
Ayúdame, Señor, a creer en Ti, a esperar en Ti
sin condiciones, pruebas ni exigencias.
Ayúdame, Señor, a verte por encima de toda apariencia
más allá de aquello que, mi ceguera espiritual,
me invita a engañarme diciéndome que no existes. Amén.
Danos Señor tu luz,
para mirar la vida
con ojos de Evangelio.
Ayúdanos a confiar en tí,
con todo nuestro corazón,
para aprender a poner en tus manos,
toda nuestra existencia.
Necesitamos cambiar
y volver a Tí.
Queremos vivir la conversión
y fortalecer nuestra fe.
Quita la venda de nuestros ojos
que nos impide descubrir
a los demás como hermanos.
Quita la venda de nuestro corazón
que nos impide sentir y vivir movidos por tus enseñanzas.
Aclara nuestra mirada,
danos tu luz,
cambia la ceguera
de nuestros pecados,
para creer y vivir como discípulos.
¿SOY CIEGO, SEÑOR?
Digo creer en Ti, y vivo como si no existieras
Pretendo caminar por tus sendas y no palpo tu presencia
Presumo de conocerte y apenas escucho tu Palabra
Digo que ¡nadie hay como Tú!
y tiemblo cuando las dificultades asoman
¿SERÉ ACASO CIEGO, SEÑOR?
Abro los ojos ante el mundo
y me cuesta decir que Tú lo mueves
Confieso que Tú eres la luz del mundo
y me escondo en oscuridades peligrosas
Rezo mirando al cielo
y a la vez me fío demasiado
de las decisiones del mundo
¿TENDRÉ CEGUERA ESPIRITUAL, SEÑOR?
Soy humano y, muchos días,
me considero exclusivamente divino
Soy pecador y, queriendo o sin querer,
me las doy de justo y honrado
Afirmo conocer todos los secretos
y, a mis ojos, se escapa lo esencial
Conozco la ciencia y la matemática
y no sé cómo encontrarte en mi vida
¿SERÉ CIEGO, SEÑOR?
Porque leo tu Palabra
y, pienso que es para los demás
Escucho tu Palabra
y creo que no va conmigo
Camino, subo y bajo, corro y avanzo
y me tropiezo a cada instante
dándome de bruces
contra mis propias ideas y pensamientos
¡CAMBIÁME, SEÑOR!
Mi naturaleza humana, para reconocerte
La forma de mirar para no perderte de vista
El ritmo en mi caminar para ir a tu lado
El ruido de mi existencia para escuchar tus pisadas
Los nubarrones de mis pensamientos
para que Tú seas la luz de todo mi ser
¿ESTARÉ CIEGO, SEÑOR?
Lectura primera Ex 17,3-7: "Dóna'ns aigua per a beure!"
Lectura segona Rm 5,1-2.5-8 "Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el
seu amor."
Evangeli Jo 4,5-42 Una font brollarà sempre per donar vida eterna
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que
s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill
Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús,
cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els
deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona
samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dóna'm
aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua
a mi, que sóc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es
fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol
donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu
qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada». Ella
li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure
aigua. D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va
donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu
bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué:
«Els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el qui
begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que
jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre
d'ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me
aigua d'aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més
aquí a treure aigua del pou».
Ell li diu: «Vés a cridar el teu marit i torna». La dona li
contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n'has
tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has
dit: "No en tinc, de marit", és veritat». Ella li diu:
«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu
en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on
cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona;
s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta
muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí
que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta
l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran
el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol
el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho
en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el
Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot».
Ell li respon: «El Messies sóc jo, que parlo amb tu».
Llavors mateix arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés
amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o de
què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n'anà al
poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el
que he fet. No serà el Messies?». La gent sortí del poble i anà a
trobar-lo.
Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí».
Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que
vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És
que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és
fer la voluntat del qui m'ha enviat i acomplir la seva obra.
Vosaltres dieu: "Quatre mesos més i ja serem a la sega".
Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a
punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra
per a la vida eterna, perquè s'alegrin plegats el sembrador i el
segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un
altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu
treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou
sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».
Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula
de la dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això,
quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés
amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a
ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja
no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i
sabem que aquest és de debò el Salvador del món».
Doneu-nos sempre aigua viva, Senyor. L'aigua de la vostra presència, l'aigua de la vostra Paraula, l'aigua del vostre Esperit. Refresqueu la nostra existència. amareu el nostre cor, netejeu-nos d'egoismes, estobeu les nostres duricies i fertilitzeu les llavors dels vostres dons. Senyor, feu que sempre tinguem set de vós, que sempre us busquem. Perquè vos sou el nostre repós, vos sou la nostra pau, i en vos descobrim la bellesa de la veritable amistat. I, Senyor, sobretot que no ens guardem per nosaltres
aquest do de la vostra bondat. Ajudeu-nos a compartir sempre amb els germans la joia d'aquesta aigua viva, que, amb el vostre amor i la vostra misericordia feu brollar, gratuitament, dels nostres cors. Amén.
TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DE AGUA VIVA
Soy caminante en busca de lo alto
y por ello tengo sed, no tanto de beber,
cuanto de llegar a Dios.
¡TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DE AGUA VIVA!
Mi camino, cansado y abatido,
son pasos que conducen hacia alguien:
¿Estarás al final, Jesús?
Mi camino, sabiendo que Tú esperas,
sé que será sendero que conducirá
entre pruebas y llantos
alegrías y penas, al pozo de la amistad
¡TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DE AGUA VIVA!
Sentarme junto a Ti, Señor,
es contemplar la grandeza y la pobreza de mi vida
es entender que, Tú, como nadie
pones sobre la mesa aquello que , de mi vida,
muy poco o nada, me interesa pregonar ni ver.
¡TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DE AGUA VIVA!
¿Cómo me darás de ese agua viva?
¿Cómo la sacarás, Señor?
¿Dónde tienes un cántaro?
¡Ah! ¡Ya lo sé, Señor!
Yo soy el vaso y el cántaro
con los cuales sacarás, para mí y para los demás,
el agua viva que brota a chorros
de la fuente de tu costado.
¡TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DEL AGUA VIVA!
Entra, Señor, en el pozo de mi alma:
es hondo, como el de la Samaritana
con fragilidades, como la vida de la Samaritana
con sed de agua limpia, como la de la Samaritana
con sed de Dios, como la de la Samaritana
Entra, Señor, en el pozo de mi alma
Y que, como la Samaritana, pueda decir también
He estado con Jesús…y sabe todo lo que he hecho
Amén.
Qui sou, Jesucrist, vós que us asseieu a esperar-nos en ple migdia a prop d'aquell pou que ens suggereix la profunditat inabastable del vostre misteri? Qui sou, Jesucrist, vós que confondríem amb un vianant, amb un estranger de
caravanes, si no fos que de sobte claveu, en el més viu del nostre ésser la vostra paraula i la vostra mirada d'amic? Qui sou, Jesucrist, vós que teniu set a vora d'un pou i que sols penseu en l'oasi que podria sorgir en ple desert només que amb el sol es fongués el gel dels nostres cors per estimar amb un amor més fraternal els desemparats, els
marginats? Qui sou, Jesucrist, vós, Muntanya i Lloc sant on Déu descansa enmig de la Nit. vós, Paraula i Rostre on Déu es deixa contemplar en el
secret de la seva Imatge? Qui sou Jesucrist? De la mort a la vida, sou incansablement el nostre Guia, i a quin
preu! Dalt de la Creu, per nosaltres, amb les mans sempre buides, dalt de la Creu, per nosaltres, amb les mans sempre plenes... i
el cor obert." Jean Servel "Aux pas de Dieux".
Lectura primera; (Gènesi 12, 1-4a) En aquells dies, el Senyor digué a Abram: "Vés-te'n del teu
país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo
t'indicaré."
Lectura segona 2Tm 1,8b-10 [Déu] amb la Bona Nova de l'Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de
Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant
d'ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus
vestits, blancs com la llum. També se'ls aparegueren Moisès i
Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que
n'estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per
a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia
acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol
estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en
qui m'he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles,
esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s'acostà, els
tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren
els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin
res a ningú d'aquella visió fins que el Fill de l'home no hagués
ressuscitat d'entre els morts. (Mateu 17, 1-9)
Y el Señor dijo: “¡En marcha!”
y yo dije: “¿Quién, yo?”.
Y Dios dijo: “¡Sí, tú!”
Y yo dije: “Pero aún no estoy libre
y vivo en compañía y no puedo dejar a mis hijos.
Ya sabes que no hay nadie que me pueda suplir”.
Y Dios dijo: “Estás poniendo disculpas.”
Y el Señor dijo otra vez: “¡En marcha!”
Y yo dije: “Pero, no quiero”.
Y Dios dijo: “Yo no te he preguntado si quieres”
Y yo dije: “Mira, yo no soy
ese tipo de persona que se mete en líos.
Además, a mi familia no le va a gustar,
y ¡qué van a pensar los vecinos!”.
Y Dios dijo: “¡Cobarde!”
Y, por tercera vez, el Señor dijo: “¡En marcha!”
Y yo dije: “¿Tengo que hacerlo?”.
Y Dios dijo: “¿Me amas?”.
Y yo dije: “Verás, me da mucho reparo...
A la gente no le va a gustar...
Y me van a hacer picadillo...
No puedo hacerlo sin tu ayuda”.
Y Dios dijo: “¿Y dónde crees que estaré yo?”
Y el Señor dijo: “¡En marcha!”
Y yo dije, con un suspiro:
“¡Aquí estoy, envíame!”. (Louis Hodrick)
Us donem gràcies, Pare, de tot cor. Us lloem i us beneïm, perquè ens heu cridat
a la Terra Promesa del vostre Regne. Vós heu marcat el nostre cor amb el segell de l’Esperit, i obriu al nostre davant una ruta de benaurança. Vau escollir un poble, que en Abraham, confiant en la vostra Paraula, es posà en camí. Va sortir de la seva terra, va deixar les seguretats, i va viure, a fons, l’aventura de la fe. Beneït sigueu, Déu d’Abraham, Déu de Jesús. Beneït sigueu, per la fe que ens empeny i anima, beneït, per l’anhel d’Absolut que heu posat en els nostres cors.
Dios conoce nuestra debilidad y siempre viene en nuestra ayuda. Por eso nos regala experiencias de Tabor, aunque haya que escribirlas con minúsculas:
● Cuando la Palabra de Dios te llega al corazón; y sientes como Dios te dice: hijo. ● Cuando la comunión te acerca a las llagas de Cristo y te ayuda a empatizar con el hermano. ● Cuando aceptas el dolor como un sacramento, y sientes la caricia de Cristo Crucificado. ● Cuando el encuentro de familia, de amistad, de trabajo ha sido gratificante y sentías a Dios en medio. ● Cuando has llevado a cabo un trabajo creativo, un servicio
generoso, una meta conquistada, y te parecía una Pascua. ● Cuando has dado a luz un hijo o algo, y te parecía Navidad. ● Cuando te has enamorado, y entendías que Dios es Amor. ● Cuando has perdonado y comprendías que Dios es Misericordia. ● Cuando has contemplado algo bello, o una persona bella de
corazón y te has reconciliado con la vida. ● Cuando has visto personas humildes y felices, gentes sencillas
y felices, y te convencen que la felicidad no está en las cosas. ● Cuando piensas en todos quienes sueñan y trabajan
para que un mundo fraterno sea posible, y sientes que crece tu esperanza. ● Cuando en tantas cosas, pequeñas o grandes, descubres la huella o el susurro de Dios.
Son experiencias de Tabor que nos consuelan, nos confirman, y nos hacen crecer en la esperanza. Después, aunque quisieras retener esos instantes y sensaciones, comprenderás que hay que bajar del monte santo, y, espontáneamente, serás testigo de lo que has experimentado.. ..como Pedro, Santiago y Juan,
" La serp era el més
astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Digué,
doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit
que no mengeu dels fruits de
cap arbre del jardí?»
Lectura segona: Rm
5,12-19
"Com més abundava el pecat, més ha abundat també la
gràcia."
Lectura de
l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps,
l'Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés.
Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de
fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu,
digues que aquestes pedres es tornin pans». Jesús li respongué:
«Diu l'Escriptura: "L'home no viu només de pa; viu de tota
paraula que surt de la boca de Déu"».
Llavors el diable se
l'enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li
diu: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix; l'Escriptura diu: "Ha
donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans,
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres"». Jesús li
contesta: «També diu l'Escriptura: "No temptis el Senyor, el
teu Déu"».
Després el diable
se l'enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els
reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t'ho donaré
si et prosternes i m'adores». Llavors li diu Jesús: «Vés-te'n
d'aquí, Satanàs! L'Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu
Déu, dóna culte a ell tot sol"».
Llavors el diable el
deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.
La Cuaresma es mirar bien a Jesús, mirar su rostro,
aprenderse sus rasgos de memoria,
entrañarlos, te sean naturales,
que sean tuyos, parte de tu historia. La Cuaresma es subir hasta el Tabor, hasta el Calvario,
andar desde el desierto hasta la Pascua,
sin mirar hacia atrás, y sin perderse,
superando el esfuerzo en la esperanza. La Cuaresma es abrir toda tu casa, desordenada, oscura,
dejar pasar el viento que la limpia,
y que entre todo el sol, iluminada,
en vidriera radiante convertida. La Cuaresma es escuchar la palabra poderosa,
que es espada afilada y es martillo,
rasgue tu corazón y lo remueva,
que lo haga nuevo el Creador Espíritu. La Cuaresma es suplicar por el fuego y por el agua
para apagar la sed y contra el frío,
que el fuego se convierta en llama viva,
y el agua sea inagotable río. La Cuaresma es un salir al encuentro del hermano
y ponerte enseguida a su servicio,
descubrir esos rasgos que conoces,
tal vez sean los rasgos de otro Cristo.
ADORA EL SENYOR EL TEU DÉU.
Senyor, Jesús, tu ens digueres:
«Adora el Senyor, el teu Déu,
dóna culte a Ell tot sol.»
Et demanem que allunyis del nostre cor
el desig dels ídols del nostre temps:
el diner i el poder,
la mentida i la supèrbia,
el domini i la prepotència.
Perquè només tu ets Senyor.
I no permetis que caiguem en la temptació
d'oblidar-nos de servir-te
en els nostres germans més necessitats. Amén.
NO PERMETEU QUE CAIGUEM EN TEMPTACIÓ
● Pare, no ens deixeu caure en la temptació
de vendre la vostra amistat per un bon preu,
per un salari mensual, per seguretat.
● No ens deixeu caure en la temptació
d'oblidar-vos per tenir molta feina,
per tenir molta importància,
per tenir molts aclaparaments,
ni pels grans propòsits de fer moltes bones obres.
● No ens deixeu caure en la temptació d'oblidar-vos
en els altres per haver de fer-vos oració;
o d'oblidar l'oració a Vós per atendre els altres.
● Retireu, Senyor, la temptació de fer alguna cosa,
el que sigui, oblidant-me de Vós.
PER PREPARAR el DIUMENGE 5è de QUARESMA
