EPIFANIA'2015
"Los Magos son modelos de conversión a la verdadera fe
porque han dado más crédito a la bondad de Dios
que al aparente esplendor del poder".
El papa Francisco
vers l'infant que portem al cor.
Alça't radiant,
Jerusalem, que arriba la teva llum
i sobre teu clareja com l'alba la
glòria del Senyor.
(Isaïes 60, 1ss.)
Per una revelació
he conegut el misteri secret.
(Ef 3,2ss.)
Lectura de
l'evangeli segons sant Mateu
Quan va néixer
Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren
d'Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el
rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s'aixecava la seva
estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge». El rei Herodes
i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir aquestes noves.
Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble
i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren:
«A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: "Bet-Lèhem,
terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les
famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà
Israel, el meu poble"». Llavors Herodes cridà secretament els
mags i s'informà ben bé del moment en què se'ls havia aparegut
l'estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta
recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l'haureu
trobat, feu-m'ho saber, que jo també vull presentar-li el meu
homenatge». Sortint de l'audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s'adonaren
que l'estrella que havien vist aixecar-se anava davant d'ells fins
que s'aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en
veure allà l'estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa,
veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li
presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes
per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits
en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu
país per un altre camí.
Festa de L´Epifania 2015 Cicle B ( Català )
Fiesta de la Epifania 2015 Ciclo B ( Castellano )
http://youtu.be/6x46AWQa74k
Épiphanie du Seigneur 2015 Cycle B ( Français )
http://youtu.be/_A1l5ESJ-ag
Solennità Dell´Epifania 2015 Anno B ( Italianio )
http://youtu.be/kmVtn6i_S0Y
Festa da Epifania 2015 Ciclo B ( Portugês )
http://youtu.be/qH6WjPknZNY
UNA
HISTORIA DE NAVIDAD
“Se
dice que, cuando los pastores se alejaron y la quietud volvió, el
niño del pesebre levantó la cabeza y miró la puerta entreabierta.
Un muchacho joven, tímido, estaba allí, temblando y temeroso.
-
Acércate- le dijo Jesús- ¿Por qué tienes miedo?
-
No me atrevo... no tengo nada para darte.
-
Me gustaría que me des un regalo – dijo el recién nacido.
El
pequeño intruso enrojeció de vergüenza y balbuceó:
-
De verdad no tengo nada... nada es mío, si tuviera algo, algo mío,
te lo daría... mira.
Y
buscando en los bolsillos de su pantalón andrajoso, sacó una hoja
de cuchillo herrumbrada que había encontrado.
-
Es todo lo que tengo, si la quieres, te la doy...
-
No - contestó Jesús- guárdala. Querría que me dieras otra cosa.
Me gustaría que me hicieras tres regalos.
-
Con gusto –dijo el muchacho- pero... ¿qué?
-
Ofréceme el último de tus dibujos.
El
chico, cohibido, enrojeció. Se acercó al pesebre y, para impedir
que María y José lo oyeran, murmuró algo al oído del Niño Jesús:
-
No puedo... mi dibujo es horrible... ¡nadie quiere mirarlo...!
-
Justamente, por eso lo quiero... siempre tienes que ofrecerme lo que
los demás rechazan y lo que no les gusta de ti. Además quisiera que
me dieras tu plato.
-
Pero... ¡lo he roto esta mañana! – tartamudeó el chico.
-
Por eso lo quiero... Debes ofrecerme siempre lo que está quebrado en
tu vida, yo quiero arreglarlo... Y ahora –insistió Jesús-
repíteme la respuesta que le diste a tus padres cuando te
preguntaron cómo habías roto el plato.
El
rostro del muchacho se ensombreció, bajó la cabeza. Avergonzado, y,
tristemente, murmuró:
-
Les mentí... Dije que el plato se me cayó de las manos, pero no era
cierto... ¡estaba enfadado y lo he tirado con rabia!
-
Eso es lo que quería oírte decir –dijo Jesús- Dame siempre lo
que hay de malo en tu vida, tus mentiras, tus calumnias, tus
cobardías, tus crueldades. Yo voy a descargarte de ellas... No
tienes necesidad de guardarlas... Quiero que seas feliz y siempre voy
a perdonarte tus faltas. A partir de hoy me gustaría que vinieras
todos los días a mi casa”
SOLEMNITAT
DE L’EPIFANIA
HOMILIA
DEL P.
ABAT
JOSEP
M.
SOLER
6
DE
GENER
DE 2015
Is
60, 1-6; Ef 3, 2-3.5-6; Mt 2, 1-12
Hem
vist com s’aixecava la seva estrella,
diuen els Mags.
Per l’evangelista, germans i germanes
estimats, aquests personatges sintetitzen la vocació de tota la
humanitat a la
fe. No són d’Israel; no pertanyen, per tant, al poble de la
Primera Aliança que havia rebut
els anuncis profètics del Messies que havia de venir. Són pagans.
Arriben de lluny.
A partir de les inquietuds del seu cor, a partir del que els seus
ulls observen sobre
l’univers, es qüestionen i busquen. Experts com eren a escrutar el
firmament amb
totes les meravelles que s’hi observen, van interpretar l’aparició
d’una nova estrella
com
a signe del naixement del Messies d’Israel. Ho deixen tot i es
posen en camí
per cercar-lo. No hi fa res que sigui una ruta llarga i fatigosa. El
zel per trobar el nou
nat objecte de la seva recerca els fa agradable la feixuguesa del
camí; amb el cor eixamplat
fan via cap a Jerusalem. I, d’allí, tal com els és indicat pels
savis d’Israel, cap
a Betlem. La joia que els havia posat en camí i els havia acompanyat
tota la ruta, esdevé
més gran encara en arribar a la
casa on
troben el
nen amb
la
seva mare. Davant
d’ell es postren a terra en senyal de veneració i li presenten les
seves ofrenes; amb
això compleixen la paraula profètica que hem escoltat a la primera
lectura: gent dels
pobles
no
jueus s’acosten
a la teva llum, els reis busquen la
teva
claror [...]; vénen portant
or i encens i cantant les grandeses del Senyor.
Després d’haver trobat Jesús, l’estrella
ja
pot desaparèixer, perquè la llum
de
Jesucrist, més esclatant que la de l’estel
que els ha guiats, brilla en el seu interior.
Hem
vist com s’aixecava la seva estrella.
L’itinerari dels Mags és exemple de l’itinerari de
la fe cristiana. Obertura de cor, reflexió de la intel·ligència,
contemplació de les realitats
creades, humilitat, acompanyament per part d’algú que ajudi a
interpretar els signes,
reconeixement de Jesús com a Messies,
com a Salvador, i donar-li la pròpia vida
per posar-se al seu servei. Nosaltres, en el nostre procés de fe,
hem recorregut aquest
camí. No hem vist l’estella
en
el firmament, però hem vist la
llum en
el rostre i en
la paraula de Jesucrist i ell
ha brillat en els nostres cors (2C
4, 6). Amb la seva llum,
ens
ha fet descobrir el
misteri secret del
qual parlava la segona lectura; és a dir, el designi
etern de Déu que havia estat amagat a la humanitat i que s’ha
revelat en Jesucrist.
Un designi que consisteix en la crida dels pobles pagans a la
salvació com primer
hi ha estat cridat Israel per formar junts un sol cos,
que és l’Església, i
compartir una
mateixa promesa;
els
Mags en
l’evangeli de sant Mateu són el prototipus dels qui reben
l’anunci del designi salvador de Déu a favor de tots els pobles.
Nosaltres, que no pertanyem
al poble d’Israel, també hem estat cridats a la fe i hi hem
respost positivament,
malgrat les nostres incongruències i infidelitats. Com els Mags,
anem aprenent
que la fe és do i alhora és compromís personal, que és gràcia i
és també risc, que
cal la humilitat per cercar i que el descobriment de la persona de
Jesucrist és causa
de joia.
Hem
vist com s’aixecava la seva estrella.
Nosaltres que hem vist la llum
que
ens aporta
Jesucrist, l’hem de comunicar als qui no la coneixen. Si els Mags
no
haguessin trobat
unes persones que els orientaren, probablement no haurien arribat
fins a Jesús.Déu
crida a la fe tots els pobles, cadascun amb la seva cultura i amb la
seva història. Déu,
en la seva condescendència, s’adapta al seu llenguatge perquè el
puguin descobrir,
com es va adaptar al llenguatge dels Mags
quan
estudiaven el firmament. Per
això, a partir de la nostra experiència de fe hem de fer conèixer
Jesucrist als altres. Hem
de ser llum
i
sal
en
la societat (cf. Mt 5, 13-14); llum
no
pas amb resplendor pròpia
sinó reflectint-hi la de Jesucrist; sal,
com a element que dóna gust a la vida i evita
la corrupció. Els cristians no som un grup més en la societat
plural dels nostres dies.
Som enviats per Jesucrist a ser testimonis de com Déu estima totes
les persones,
de com és possible la joia interior, de com és possible una
convivència pacífica
i justa basada en l’amor als altres, de com és possible el servei
desinteressat al
bé comú. Hem de ser molt conscients d’aquesta vocació a ser
testimonis. No som tan
nombrosos com abans, hi ha molta gent que passa de la fe i de
l’Església, són pocs
els joves que participen en
parròquies o moviments. Però no ens hem
de considerar
un grup residual. Amb humilitat, sense pretendre imposar la nostra
visió de les
coses, hem rebut la missió de ser llevat
en
la societat (cf. Mt 13, 33) i contribuir a fer-li
conèixer Jesucrist i la riquesa de la seva visió de la persona
humana i de les
relacions
entre persones i entre pobles. Déu ens ha aplegat en l’Església
perquè sigui enmig
de la societat un signe –un sagrament- de Jesucrist per tal de
comunicar a tots els
homes i dones del món tot el que el Senyor ha aportat a la humanitat
amb el seu naixement
i amb la seva obra saladora. I això no és sols missió dels pastors
de l’Església,
ho és també dels laics. Sou com un llevat
dins
la massa amb vista a fer un món
segons Jesucrist, il·luminant i encaminant les realitats temporals
vers aquest fi (cf. Lumen
Gentium, 30). En aquest sentit, el Papa Francesc ens invita a
descobrir “la bellesa
de l’amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist” (Evagelii
Gaudium, 34) i a afrontar,
des d’aquesta perspectiva de l’amor de Déu, els desafiaments que
ens presenta
el món actual. Cosa que comporta dir no a la idolatria del diner i a
una economia
que, en comptes d’estar al servei de la persona, crea exclusió i
desigualtat; cosa
que comporta, també, treballar per la pau, per la reconciliació i
la justícia;
comporta
defensar els drets de les persones i dels pobles, defensar la
llibertat religiosa,
ajudar a la promoció de les persones, etc. (cf. ibíd., 62-75).
Hem
vist com s’aixecava la seva estrella.
Ho cantarem al moment de la comunió per expressar
la nostra fe en Jesucrist; tant en la seva realitat de Fill de Déu
fet home que amb
el seu Evangeli il·lumina la nostra existència, com en la seva
presència en el sagrament
de l’eucaristia. Per això, després d’aquesta expressió de fe,
hi afegirem “i venim
amb presents a adorar el Senyor”. Farem homenatge al Crist Senyor,
tot fent-li present
de la nostra fe, del nostre esforç per viure-la amb coherència, del
nostre treball a
favor dels altres, de la nostra voluntat d’estimar-lo a ell i als
germans.
COMO LOS MAGOS
Como los Magos,
que
dejaron muros de piedra y siervos.
Como los Magos,
Como los Magos,
que siendo
ricos, fueron buscando al que era pobre.
Como los Magos, que poseyéndolo todo,...
supieron ver en el fulgor de una estrella
lo que les faltaba en lo más hondo de sus entrañas.
Como los Magos;
también queremos ser estrellas de tu amor divino.
Y, los que están solos, sientan tu cercanía,
o los que viven el odio, beban tu inmenso amor.
Como los Magos, también nosotros, Señor,
queremos ser estrellas que anuncien una nueva Luz,
una nueva Vida, un nuevo Reino, un nuevo corazón.
¡Estrellas de tu amor, Jesús!
Que en sus puntas destelle tu eternidad y tu bondad.
Que en sus centelleos apunte la claridad de tu rostro.
Que en su ruta nos señalen el camino hacia el perdón.
Que en su mensaje aprendamos
a ser peregrinos en busca de la paz
Como los Magos, que poseyéndolo todo,...
supieron ver en el fulgor de una estrella
lo que les faltaba en lo más hondo de sus entrañas.
Como los Magos;
también queremos ser estrellas de tu amor divino.
Y, los que están solos, sientan tu cercanía,
o los que viven el odio, beban tu inmenso amor.
Como los Magos, también nosotros, Señor,
queremos ser estrellas que anuncien una nueva Luz,
una nueva Vida, un nuevo Reino, un nuevo corazón.
¡Estrellas de tu amor, Jesús!
Que en sus puntas destelle tu eternidad y tu bondad.
Que en sus centelleos apunte la claridad de tu rostro.
Que en su ruta nos señalen el camino hacia el perdón.
Que en su mensaje aprendamos
a ser peregrinos en busca de la paz
¡Estrellas de tu amor, Jesús!
Para que, en el espacioso y estrellado cielo,
sigan sonando las trompetas
de un Dios que sale a nuestro encuentro.
De un Dios que, además de Palabra,
es abrazo y obra que, desprendiéndose
y soplando a las nubes,
se encarna y disfruta siendo hombre.
¡Estrellas de tu amor, Jesús!
Que el eco de la Santa Navidad nunca se apague
y, pueblos incrédulos y rascacielos cerrados,
se abran a tu presencia humilde y tierna.
Como los Magos, oh Señor,
queremos volver a nuestros lugares,
a nuestra encrucijada,
al duro camino de cada día,
siendo estrellas que anuncien tu Reino. Amén.
P. Javier Leoz
Papa Francisco; meditación en el Ángelus:
Queridos hermanos y hermanas, ¡buenos días! ¡Buena Fiesta!
En la noche de
Navidad hemos meditado sobre la visita a la gruta de Belén de
algunos pastores pertenecientes al pueblo de Israel; hoy en la
solemnidad de la Epifanía, hagamos memoria de la llegada de los
Reyes Magos, que vinieron de Oriente para adorar al recién nacido
Rey de los Judíos y Salvador universal, y para ofrecerle dones
simbólicos. Con su gesto de adoración, los Reyes Magos dan
testimonio que Jesús ha venido a la tierra para salvar no a un solo
pueblo, sino a todas las personas. Por lo tanto, en la fiesta de hoy
nuestra mirada se amplía al horizonte del mundo entero para celebrar
la “manifestación” del Señor a todos los pueblos, es decir, la
manifestación del amor y de la salvación universal de Dios. Él no
reserva su amor a algunos privilegiados, sino que lo ofrece a todos.
Así como es Creador y Padre de todos, del mismo modo quiere ser el
Salvador de todos. Por esto, estamos llamados a nutrir siempre gran
confianza y esperanza por toda persona y por su salvación: también
ellos, que nos parecen alejados del Señor son seguidos – o mejor
“perseguidos” – por su amor apasionado, su amor fiel y también
humilde. ¡Porque el amor de Dios es humilde, tan humilde!
El relato evangélico
de los Reyes Magos, describe su viaje desde Oriente como un viaje del
alma, como un camino hacia el encuentro con Cristo. Ellos están
atentos a los signos que indican la presencia; son incansables en el
enfrentar las dificultades de la búsqueda; son valientes en el
deducir las consecuencias de vida que derivan del encuentro con el
Señor. Es decir, la vida es esto: la vida cristiana es caminar
siendo atentos, incansables y valerosos. ¡Así camina un cristiano!
Caminar atento, incansable y valeroso. La experiencia de los Reyes
Magos evoca el camino de todo hombre hacia Cristo. Como los Reyes
Magos, también para nosotros buscar a Dios quiere decir caminar –
y como decía: atento, incansable y valeroso – fijando el cielo y
distinguiendo en el signo visible de la estrella, el Dios invisible
que habla a nuestro corazón. La estrella que es capaz de guiar todo
hombre a Jesús es la Palabra de Dios. Está en la Biblia, en
los Evangelios. La Palabra de Dios es la luz que orienta nuestro
camino, nutre nuestra fe y la regenera. Es la Palabra de Dios que
renueva continuamente nuestros corazones, nuestras comunidades. Por
lo tanto, no olvidemos leerla y meditarla cada día, para que se
transforme para cada uno en una llama que llevamos dentro de
nosotros para iluminar nuestros pasos, y también aquellos de quién
camina junto a nosotros, que quizás le cuesta encontrar el camino
hacia Cristo. Siempre con la Palabra de Dios. La Palabra de Dios a
mano: un pequeño Evangelio en el bolsillo, en la cartera, siempre,
para leerlo. No se olviden de esto: ¡siempre conmigo la Palabra de
Dios!
En este día de la
Epifanía, nuestro pensamiento se dirige también a los hermanos y a
las hermanas del Oriente cristiano, católicos y ortodoxos, muchos de
los cuales celebran mañana la Navidad del Señor. A ellos les llegue
nuestra afectuosa felicitación.
Me gusta luego
recordar que hoy se celebra la Jornada Mundial de la Infancia
Misionera. Es la fiesta de los niños que viven con alegría el don
de la fe y rezan para que la luz de Jesús llegue a todos los niños
del mundo. Aliento a los educadores a cultivar en los pequeños
el espíritu misionero. Que no sean niños y jóvenes cerrados, sino
abiertos; que vean un gran horizonte, que su corazón siga adelante,
hacia el horizonte, para que nazcan entre ellos testigos de la
ternura de Dios y anunciadores del Evangelio.
Nos dirijamos ahora
a la Virgen María e invoquemos su protección sobre la Iglesia
Universal, para que difunda en el mundo entero el Evangelio de
Cristo, Lumen gentium, luz de todos los pueblos. Y que Ella nos haga
estar siempre más en camino, nos haga caminar y en el camino, ser
atentos, incansables y valerosos.
