dimecres, 7 de gener del 2015

Epifania


EPIFANIA'2015


"Los Magos son modelos de conversión a la verdadera fe 
     porque han dado más crédito a la bondad de Dios 
     que al aparente esplendor del poder". 
                                                El papa Francisco

Els estels ens guien 
   vers l'infant que portem al cor.

Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum
 i sobre teu clareja com l'alba la glòria del Senyor. 
                (Isaïes 60, 1ss.)

Per una revelació he conegut el misteri secret.
                             (Ef  3,2ss.)



Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d'Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s'aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge». El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: "Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble"». Llavors Herodes cridà secretament els mags i s'informà ben bé del moment en què se'ls havia aparegut l'estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge». Sortint de l'audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s'adonaren que l'estrella que havien vist aixecar-se anava davant d'ells fins que s'aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l'estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

Festa de L´Epifania 2015 Cicle B ( Català )


Fiesta de la Epifania 2015 Ciclo B ( Castellano )
http://youtu.be/6x46AWQa74k

Épiphanie du Seigneur 2015 Cycle B ( Français )
http://youtu.be/_A1l5ESJ-ag

Solennità Dell´Epifania 2015 Anno B ( Italianio )
http://youtu.be/kmVtn6i_S0Y

Festa da Epifania 2015 Ciclo B ( Portugês )
http://youtu.be/qH6WjPknZNY




UNA HISTORIA DE NAVIDAD

Se dice que, cuando los pastores se alejaron y la quietud volvió, el niño del pesebre levantó la cabeza y miró la puerta entreabierta. Un muchacho joven, tímido, estaba allí, temblando y temeroso.
- Acércate- le dijo Jesús- ¿Por qué tienes miedo?
- No me atrevo... no tengo nada para darte.
- Me gustaría que me des un regalo – dijo el recién nacido.
El pequeño intruso enrojeció de vergüenza y balbuceó:
- De verdad no tengo nada... nada es mío, si tuviera algo, algo mío, te lo daría... mira.
Y buscando en los bolsillos de su pantalón andrajoso, sacó una hoja de cuchillo herrumbrada que había encontrado.
- Es todo lo que tengo, si la quieres, te la doy...
- No - contestó Jesús- guárdala. Querría que me dieras otra cosa. Me gustaría que me hicieras tres regalos.
- Con gusto –dijo el muchacho- pero... ¿qué?
- Ofréceme el último de tus dibujos.
El chico, cohibido, enrojeció. Se acercó al pesebre y, para impedir que María y José lo oyeran, murmuró algo al oído del Niño Jesús:
- No puedo... mi dibujo es horrible... ¡nadie quiere mirarlo...!
- Justamente, por eso lo quiero... siempre tienes que ofrecerme lo que los demás rechazan y lo que no les gusta de ti. Además quisiera que me dieras tu plato.
- Pero... ¡lo he roto esta mañana! – tartamudeó el chico.
- Por eso lo quiero... Debes ofrecerme siempre lo que está quebrado en tu vida, yo quiero arreglarlo... Y ahora –insistió Jesús- repíteme la respuesta que le diste a tus padres cuando te preguntaron cómo habías roto el plato.
El rostro del muchacho se ensombreció, bajó la cabeza. Avergonzado, y, tristemente, murmuró:
- Les mentí... Dije que el plato se me cayó de las manos, pero no era cierto... ¡estaba enfadado y lo he tirado con rabia!
- Eso es lo que quería oírte decir –dijo Jesús- Dame siempre lo que hay de malo en tu vida, tus mentiras, tus calumnias, tus cobardías, tus crueldades. Yo voy a descargarte de ellas... No tienes necesidad de guardarlas... Quiero que seas feliz y siempre voy a perdonarte tus faltas. A partir de hoy me gustaría que vinieras todos los días a mi casa”



SOLEMNITAT DE L’EPIFANIA
HOMILIA DEL P. ABAT JOSEP M. SOLER
6 DE GENER DE 2015
Is 60, 1-6; Ef 3, 2-3.5-6; Mt 2, 1-12
Hem vist com s’aixecava la seva estrella, diuen els Mags. Per l’evangelista, germans i germanes estimats, aquests personatges sintetitzen la vocació de tota la humanitat a la fe. No són d’Israel; no pertanyen, per tant, al poble de la Primera Aliança que havia rebut els anuncis profètics del Messies que havia de venir. Són pagans. Arriben de lluny. A partir de les inquietuds del seu cor, a partir del que els seus ulls observen sobre l’univers, es qüestionen i busquen. Experts com eren a escrutar el firmament amb totes les meravelles que s’hi observen, van interpretar l’aparició d’una nova estrella com a signe del naixement del Messies d’Israel. Ho deixen tot i es posen en camí per cercar-lo. No hi fa res que sigui una ruta llarga i fatigosa. El zel per trobar el nou nat objecte de la seva recerca els fa agradable la feixuguesa del camí; amb el cor eixamplat fan via cap a Jerusalem. I, d’allí, tal com els és indicat pels savis d’Israel, cap a Betlem. La joia que els havia posat en camí i els havia acompanyat tota la ruta, esdevé més gran encara en arribar a la casa on troben el nen amb la seva mare. Davant d’ell es postren a terra en senyal de veneració i li presenten les seves ofrenes; amb això compleixen la paraula profètica que hem escoltat a la primera lectura: gent dels pobles no jueus s’acosten a la teva llum, els reis busquen la teva claror [...]; vénen portant or i encens i cantant les grandeses del Senyor. Després d’haver trobat Jesús, l’estrella ja pot desaparèixer, perquè la llum de Jesucrist, més esclatant que la de l’estel que els ha guiats, brilla en el seu interior.
Hem vist com s’aixecava la seva estrella. L’itinerari dels Mags és exemple de l’itinerari de la fe cristiana. Obertura de cor, reflexió de la intel·ligència, contemplació de les realitats creades, humilitat, acompanyament per part d’algú que ajudi a interpretar els signes, reconeixement de Jesús com a Messies, com a Salvador, i donar-li la pròpia vida per posar-se al seu servei. Nosaltres, en el nostre procés de fe, hem recorregut aquest camí. No hem vist l’estella en el firmament, però hem vist la llum en el rostre i en la paraula de Jesucrist i ell ha brillat en els nostres cors (2C 4, 6). Amb la seva llum,
ens ha fet descobrir el misteri secret del qual parlava la segona lectura; és a dir, el designi etern de Déu que havia estat amagat a la humanitat i que s’ha revelat en Jesucrist. Un designi que consisteix en la crida dels pobles pagans a la salvació com primer hi ha estat cridat Israel per formar junts un sol cos, que és l’Església, i compartir una mateixa promesa; els Mags en l’evangeli de sant Mateu són el prototipus dels qui reben l’anunci del designi salvador de Déu a favor de tots els pobles. Nosaltres, que no pertanyem al poble d’Israel, també hem estat cridats a la fe i hi hem respost positivament, malgrat les nostres incongruències i infidelitats. Com els Mags, anem aprenent que la fe és do i alhora és compromís personal, que és gràcia i és també risc, que cal la humilitat per cercar i que el descobriment de la persona de Jesucrist és causa de joia. 
Hem vist com s’aixecava la seva estrella. Nosaltres que hem vist la llum que ens aporta Jesucrist, l’hem de comunicar als qui no la coneixen. Si els Mags no haguessin trobat unes persones que els orientaren, probablement no haurien arribat fins a Jesús.Déu crida a la fe tots els pobles, cadascun amb la seva cultura i amb la seva història. Déu, en la seva condescendència, s’adapta al seu llenguatge perquè el puguin descobrir, com es va adaptar al llenguatge dels Mags quan estudiaven el firmament. Per això, a partir de la nostra experiència de fe hem de fer conèixer Jesucrist als altres. Hem de ser llum i sal en la societat (cf. Mt 5, 13-14); llum no pas amb resplendor pròpia sinó reflectint-hi la de Jesucrist; sal, com a element que dóna gust a la vida i evita la corrupció. Els cristians no som un grup més en la societat plural dels nostres dies. Som enviats per Jesucrist a ser testimonis de com Déu estima totes les persones, de com és possible la joia interior, de com és possible una convivència pacífica i justa basada en l’amor als altres, de com és possible el servei desinteressat al bé comú. Hem de ser molt conscients d’aquesta vocació a ser testimonis. No som tan nombrosos com abans, hi ha molta gent que passa de la fe i de l’Església, són pocs els joves que participen en 
parròquies o moviments. Però no ens hem de considerar un grup residual. Amb humilitat, sense pretendre imposar la nostra visió de les coses, hem rebut la missió de ser llevat en la societat (cf. Mt 13, 33) i contribuir a fer-li conèixer Jesucrist i la riquesa de la seva visió de la persona humana i de les
relacions entre persones i entre pobles. Déu ens ha aplegat en l’Església perquè sigui enmig de la societat un signe –un sagrament- de Jesucrist per tal de comunicar a tots els homes i dones del món tot el que el Senyor ha aportat a la humanitat amb el seu naixement i amb la seva obra saladora. I això no és sols missió dels pastors de l’Església, ho és també dels laics. Sou com un llevat dins la massa amb vista a fer un món segons Jesucrist, il·luminant i encaminant les realitats temporals vers aquest fi (cf. Lumen Gentium, 30). En aquest sentit, el Papa Francesc ens invita a descobrir “la bellesa de l’amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist” (Evagelii Gaudium, 34) i a afrontar, des d’aquesta perspectiva de l’amor de Déu, els desafiaments que ens presenta el món actual. Cosa que comporta dir no a la idolatria del diner i a una economia que, en comptes d’estar al servei de la persona, crea exclusió i desigualtat; cosa que comporta, també, treballar per la pau, per la reconciliació i la justícia;
comporta defensar els drets de les persones i dels pobles, defensar la llibertat religiosa, ajudar a la promoció de les persones, etc. (cf. ibíd., 62-75). 
Hem vist com s’aixecava la seva estrella. Ho cantarem al moment de la comunió per expressar la nostra fe en Jesucrist; tant en la seva realitat de Fill de Déu fet home que amb el seu Evangeli il·lumina la nostra existència, com en la seva presència en el sagrament de l’eucaristia. Per això, després d’aquesta expressió de fe, hi afegirem “i venim amb presents a adorar el Senyor”. Farem homenatge al Crist Senyor, tot fent-li present de la nostra fe, del nostre esforç per viure-la amb coherència, del nostre treball a favor dels altres, de la nostra voluntat d’estimar-lo a ell i als germans.


                      COMO LOS MAGOS

Como los Magos,
que dejaron muros de piedra y siervos.
Como los Magos, 
que siendo ricos, fueron buscando al que era pobre.
Como los Magos, que poseyéndolo todo,...
supieron ver en el fulgor de una estrella
lo que les faltaba en lo más hondo de sus entrañas.
Como los Magos;
también queremos ser estrellas de tu amor divino.
Y, los que están solos, sientan tu cercanía,
o los que viven el odio, beban tu inmenso amor.
Como los Magos, también nosotros, Señor,
queremos ser estrellas que anuncien una nueva Luz,
una nueva Vida, un nuevo Reino, un nuevo corazón.
¡Estrellas de tu amor, Jesús!
Que en sus puntas destelle tu eternidad y tu bondad.
Que en sus centelleos apunte la claridad de tu rostro.
Que en su ruta nos señalen el camino hacia el perdón.
Que en su mensaje aprendamos
a ser peregrinos en busca de la paz
que nace y brota en Belén.
¡Estrellas de tu amor, Jesús!
Para que, en el espacioso y estrellado cielo,
sigan sonando las trompetas
de un Dios que sale a nuestro encuentro.
De un Dios que, además de Palabra,
es abrazo y obra que, desprendiéndose
y soplando a las nubes,
se encarna y disfruta siendo hombre.
¡Estrellas de tu amor, Jesús!
Que el eco de la Santa Navidad nunca se apague
y, pueblos incrédulos y rascacielos cerrados,
se abran a tu presencia humilde y tierna.
Como los Magos, oh Señor,
queremos volver a nuestros lugares,
a nuestra encrucijada,
al duro camino de cada día,
siendo estrellas que anuncien tu Reino. Amén. 
                           P. Javier Leoz




FIESTA DE LA EPIFANIA, 6 de enero de 2015.
Papa Francisco; meditación en el Ángelus:
Queridos hermanos y hermanas, ¡buenos días! ¡Buena Fiesta!
En la noche de Navidad hemos meditado sobre la visita a la gruta de Belén de algunos pastores pertenecientes al pueblo de Israel; hoy en la solemnidad de la Epifanía, hagamos memoria de la llegada de los Reyes Magos, que vinieron de Oriente para adorar al recién nacido Rey de los Judíos y Salvador universal, y para ofrecerle dones simbólicos. Con su gesto de adoración, los Reyes Magos dan testimonio que Jesús ha venido a la tierra para salvar no a un solo pueblo, sino a todas las personas. Por lo tanto, en la fiesta de hoy nuestra mirada se amplía al horizonte del mundo entero para celebrar la “manifestación” del Señor a todos los pueblos, es decir, la manifestación del amor y de la salvación universal de Dios. Él no reserva su amor a algunos privilegiados, sino que lo ofrece a todos. Así como es Creador y Padre de todos, del mismo modo quiere ser el Salvador de todos. Por esto, estamos llamados a nutrir siempre gran confianza y esperanza por toda persona y por su salvación: también ellos, que nos parecen alejados del Señor son seguidos – o mejor “perseguidos” – por su amor apasionado, su amor fiel y también humilde. ¡Porque el amor de Dios es humilde, tan humilde!
El relato evangélico de los Reyes Magos, describe su viaje desde Oriente como un viaje del alma, como un camino hacia el encuentro con Cristo. Ellos están atentos a los signos que indican la presencia; son incansables en el enfrentar las dificultades de la búsqueda; son valientes en el deducir las consecuencias de vida que derivan del encuentro con el Señor. Es decir, la vida es esto: la vida cristiana es caminar siendo atentos, incansables y valerosos. ¡Así camina un cristiano! Caminar atento, incansable y valeroso. La experiencia de los Reyes Magos evoca el camino de todo hombre hacia Cristo. Como los Reyes Magos, también para nosotros buscar a Dios quiere decir caminar – y como decía: atento, incansable y valeroso – fijando el cielo y distinguiendo en el signo visible de la estrella, el Dios invisible que habla a nuestro corazón. La estrella que es capaz de guiar todo hombre  a Jesús es la Palabra de Dios. Está en la Biblia, en los Evangelios. La Palabra de Dios es la luz que orienta nuestro camino, nutre nuestra fe y la regenera. Es la Palabra de Dios que renueva continuamente nuestros corazones, nuestras comunidades. Por lo tanto, no olvidemos leerla y meditarla cada día, para que se transforme  para cada uno en una llama que llevamos dentro de nosotros para iluminar nuestros pasos, y también aquellos de quién camina junto a nosotros, que quizás le cuesta encontrar el camino hacia Cristo. Siempre con la Palabra de Dios. La Palabra de Dios a mano: un pequeño Evangelio en el bolsillo, en la cartera, siempre, para leerlo. No se olviden de esto: ¡siempre conmigo la Palabra de Dios!
En este día de la Epifanía, nuestro pensamiento se dirige también a los hermanos y a las hermanas del Oriente cristiano, católicos y ortodoxos, muchos de los cuales celebran mañana la Navidad del Señor. A ellos les llegue nuestra afectuosa felicitación.
Me gusta luego recordar que hoy se celebra la Jornada Mundial de la Infancia Misionera. Es la fiesta de los niños que viven con alegría el don de la fe y rezan para que la luz de Jesús llegue a todos los niños del mundo.  Aliento a los educadores a cultivar en los pequeños el espíritu misionero. Que no sean niños y jóvenes cerrados, sino abiertos; que vean un gran horizonte, que su corazón siga adelante, hacia el horizonte, para que nazcan entre ellos testigos de la ternura de Dios y anunciadores del Evangelio.
Nos dirijamos ahora a la Virgen María e invoquemos su protección sobre la Iglesia Universal, para que difunda en el mundo entero el Evangelio de Cristo, Lumen gentium, luz de todos los pueblos. Y que Ella nos haga estar siempre más en camino, nos haga caminar y en el camino, ser atentos, incansables y valerosos.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada