DIUMENGE de RAMS
Todas
las semanas son santas, todas
las personas son sagradas,
pero
a veces necesitamos unos
tiempos sagrados, unos tiempos santos.
para
hacer silencio en nuestro interior,
para
escuchar el grito de la humanidad,
para
escuchar la voz de Dios.
Busca
amigo, amiga, tiempos
y espacios sagrados durante
estos días.
El
mundo lo necesita. Tu gente lo necesita. Tú
y yo lo necesitamos.
Hace
falta volver a acercarse a la Cruz,
solidarizarse con
quienes transparentan el
rostro de Cristo
con
sus lágrimas, con su sangre, con su dolor,
y
volver a cantar con alegría ese
aleluya que habla de resurrección.
No
desaproveches los
tiempos y los espacios sagrados.
Acércate
a la antesala de la resurrección.
LITÚRGIA DE LA PARAULA
CATALÀ
http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-de-rams_9589.html
CASTELLÀ
http://www.ciudadredonda.org/calendario-lecturas/evangelio-del-dia/?f=2016-03-20
DEL PROFETA ISAÏES
"El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella
i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere:
he parat l'esquena als qui m'assotaven
i les galtes als qui m'arrancaven la barba;
no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades." (Is 50,4-7)
DE LA CARTA de St. PAU als CRISTIANS de FILIPS
"Jesucrist, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no-res,
fins a prendre la condició d'esclau."
(Fl 2,6-11)
DE L'EVANGELI segons SANT LLUC
En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a
prop de Bet-Fagué i de Bet-Hània, a la muntanya de les Oliveres, envià
dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al
davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat
mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el
deslligueu, respondreu que el Senyor l'ha de menester». Els dos que
Jesús enviava se n'anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia
dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el
deslligueu?». Ells respongueren: «El Senyor l'ha de menester». Portaren
el pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren
pujar Jesús.
A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan
s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud
dels seus addictes, plena d'alegria, començà de lloar Déu a grans crits
per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei,
el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt».
Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya
els teus seguidors». Ell respongué: «Us asseguro que si aquests
callessin, cridarien les pedres».
(Lc 19,28-40)
● Senyor
avui proclamem la teva victòria.
Victòria
de la no-violència.
Perquè
has estat coherent fins al final.
● Victòria
de la pau sobre les violències humanes.
Avui
s'anuncia la pau i s'opta per la mansuetud.
Victòria
de la humilitat sobre les pretensions de grandesa.
Avui
s'opta pels petits i es prefereix als febles.
●Victòria
de la joia de l'Esperit sobre la desil·lusió i el desencís.
Avui
sobreeix el goig que només ve de Vós.
Victòria
de l'esperança sobre la crisi de tantes utopies.
Avui
s'acull i es beneeix el futur del vostre Regne.
● La
vostra victòria sobre els estrets esquemes de la humanitat.
Avui
se'ns fa evident el vostre amor i la vostra salvació.
Sense
vels, sense dubtes, sense núvols ni boires.
● És
el triomf del Déu humil, senzill, pobre.
No
del Déu savi d'intel·lectuals i escribes.
No
del Déu guerrer de violents i intolerants.
No
del Déu tancat en el Temple.
● És
el vostre Regne Nou de pau i perdó,
de
justícia i amor, do
del vostre Esperit,
que realitza en nosaltres la Bona Notícia.
LO SABES, SEÑOR
Que con tu entrada
en Jerusalén, con asno incluido,
se cumple lo
anunciado por los profetas
Que, los que hoy te
aclaman, y te exaltamos,
aun recordando tus
milagros y tus hazañas,
tus palabras y tu
consuelo
muy pronto, a la
vuelta de la esquina,
cambiaremos las
palmas por el “reo de muerte”
LO SABES,
SEÑOR
Que, como Pedro, hoy
prometemos amistad sin fisuras
te cantamos himnos y
alabanzas
y, mañana,
fingiremos no haberte conocido
o esconderemos
nuestros rostros
en un intento de no
complicarnos la vida
LO SABES,
SEÑOR
Que, el arco de
triunfo que hoy levantamos
pronto lo
brindaremos al mejor postor
a los simples reyes
de la tierra
a los que, sin tener
palabras eternas,
nos seducen y nos
confunden
nos alejan de Ti y
nos apartan de tu Gracia
LO SABES,
SEÑOR
Que, la corona que
te espera,
no es de oro, sino
forjada por espinas
Que, el trono que te
aguarda,
no está tallado en
madera de ébano
y sí esculpida en
cruz que produce vértigo y llanto
LO SABES,
SEÑOR
Que nuestro sí,
mañana será un no
Que nuestros cantos,
se convertirán en silencios
Que nuestros
vítores, darán lugar a deserciones
Que nuestros gritos,
se tornarán en timidez
LO SABES,
SEÑOR
Que, tu entrada en
Jerusalén,
es el inicio de una
aventura teñida de sufrimiento
de sacrificio,
prueba y muerte…
pero con redención
final
LO
SABES….SEÑOR
més IMATGES:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada