dimarts, 14 de març del 2017

3r diumenge de Quaresma


 
Quaresma'2017
 
  
 "La Paraula és un do. L'altre és un do."







Lectura primera Ex 17,3-7:  
"Dóna'ns aigua per a beure!"





Lectura segona Rm 5,1-2.5-8
"Déu, donant-nos l'Esperit Sant,
 ha vessat en els nostres cors el seu amor."



Evangeli Jo 4,5-42
Una font brollarà sempre per donar vida eterna

Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dóna'm aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d'aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».
Ell li diu: «Vés a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: "No en tinc, de marit", és veritat». Ella li diu:
«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies sóc jo, que parlo amb tu».
Llavors mateix arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n'anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?». La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.
Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: "Quatre mesos més i ja serem a la sega". Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s'alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».
Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».






CATALÀ

Fitxa de l'Evangeli (per infants, adolescents.. i per fer en família)
https://drive.google.com/file/d/0B5v2f4SOrxyHcG5kb2M2WTV5YlE/view?usp=sharing

Estudi d'Evangeli (joves i adults)
http://fentcamiamblevangeli.blog.cat/

Lectio Divina (joves i adults)
https://drive.google.com/file/d/0B5v2f4SOrxyHSU1FbWtIamRFdm8/view?usp=sharing





CASTELLÀ

Estudio de Evangelio (jóvenes y adultos)
http://fentcamiamblevangeli.blog.cat/

Lectio Divina (jóvenes y adultos)
https://drive.google.com/file/d/0B5v2f4SOrxyHZ08xMmJiYm1QSXc/view?usp=sharing 







Doneu-nos sempre aigua viva, Senyor.
       L'aigua de la vostra presència,
       l'aigua de la vostra Paraula,
       l'aigua del vostre Esperit.
Refresqueu la nostra existència.
       amareu el nostre cor,
       netejeu-nos d'egoismes,
        estobeu les nostres duricies
       i fertilitzeu les llavors dels vostres dons.
Senyor, feu que sempre tinguem set de vós,
      que sempre us busquem.
      Perquè vos sou el nostre repós,
       vos sou la nostra pau,
       i en vos descobrim la bellesa
       de la veritable amistat.
I, Senyor, sobretot
       que no ens guardem per nosaltres
       aquest do de la vostra bondat.
Ajudeu-nos a compartir sempre
      amb els germans
        la joia d'aquesta aigua viva,
       que, amb el vostre amor i la vostra misericordia
       feu brollar, gratuitament, dels nostres cors. Amén.







TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DE AGUA VIVA
        Soy caminante en busca de lo alto
        y por ello tengo sed, no tanto de beber,
        cuanto de llegar a Dios.
¡TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DE AGUA VIVA!
         Mi camino, cansado y abatido,
        son pasos que conducen hacia alguien:
        ¿Estarás al final, Jesús?
        Mi camino, sabiendo que Tú esperas,
        sé que será sendero que conducirá
        entre pruebas y llantos
         alegrías y penas, al pozo de la amistad
¡TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DE AGUA VIVA!
         Sentarme junto a Ti, Señor,
         es contemplar la grandeza y la pobreza de mi vida
         es entender que, Tú, como nadie
         pones sobre la mesa aquello que , de mi vida,
         muy poco o nada, me interesa pregonar ni ver.
¡TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DE AGUA VIVA!
         ¿Cómo me darás de ese agua viva?
         ¿Cómo la sacarás, Señor?
         ¿Dónde tienes un cántaro?
          ¡Ah! ¡Ya lo sé, Señor!
         Yo soy el vaso y el cántaro
          con los cuales sacarás, para mí y para los demás,
          el agua viva que brota a chorros
          de la fuente de tu costado.
¡TÚ, SEÑOR, ERES EL POZO DEL AGUA VIVA!
          Entra, Señor, en el pozo de mi alma:
          es hondo, como el de la Samaritana
          con fragilidades, como la vida de la Samaritana
          con sed de agua limpia, como la de la Samaritana
          con sed de Dios, como la de la Samaritana
          Entra, Señor, en el pozo de mi alma
          Y que, como la Samaritana, pueda decir también
          He estado con Jesús…y sabe todo lo que he hecho
                             Amén.




















Qui sou, Jesucrist,
      vós que us asseieu a esperar-nos en ple migdia
       a prop d'aquell pou que ens suggereix
       la profunditat inabastable del vostre misteri?
Qui sou, Jesucrist,
       vós que confondríem amb un vianant, 
       amb un estranger de caravanes,
      si no fos que de sobte claveu, 
       en el més viu del nostre ésser
       la vostra paraula i la vostra mirada d'amic?
Qui sou, Jesucrist,
      vós que teniu set a vora d'un pou
       i que sols penseu en l'oasi que podria sorgir en ple desert
      només que amb el sol es fongués el gel dels nostres cors
        per estimar amb un amor més fraternal 
            els desemparats, els marginats?
Qui sou, Jesucrist,
vós, Muntanya i Lloc sant on Déu descansa enmig de la Nit.
vós, Paraula i Rostre on Déu es deixa contemplar
            en el secret de la seva Imatge?
Qui sou Jesucrist?
De la mort a la vida, sou incansablement el nostre Guia, i a quin preu!
Dalt de la Creu, per nosaltres, 
     amb les mans sempre buides,
dalt de la Creu, per nosaltres, 
      amb les mans sempre plenes... i el cor obert."
                         Jean Servel "Aux pas de Dieux".






MÉS IMATGES:


https://goo.gl/photos/sJF7jEAQYuh9DqBd7

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada