2n Diumenge de Quaresma

«L’univers creat espera amb impaciència

 que la glòria dels fills de Déu

es reveli plenament»

(Rm 8, 19)

Lectura del llibre del Gènesi                                          Gn 15,5-12.17-18
En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué:
 «Mira el cel i posa't a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; 
                doncs així serà la teva descendència».



Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips            Fl 3,17-4,1
Crist ens configurarà al seu cos gloriós





Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l'aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d'ell, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n'estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s'esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

Cuaresma,
tiempo de escucha.

Escuchar a Jesús,
sus enseñanzas,
sus opciones,
su práctica liberadora...

Escuchar a Jesús
que no se calla,
que vive para los demás,
que vive para servir...

Escuchar a Jesús
que toma la cruz,
que acepta los riesgos,
el conflicto,
la soledad del Reino.

Escuchar a Jesús,
como nos pide el Padre.





      CONTEMPLATIVA DESDE ABAJO
¿Que no soy mística porque canto el suburbio?
y canto el suburbio porque en él veo a Cristo.
No soy mística porque siempre me río
y siempre me rio.... ¿qué me importa lo mío?
Yo no puedo pararme en la flor,
me paro en las personas que lloran al sol.
Nadie sabe lo lírico que es
un mendigo que pide de pie.
Nadie sabe sentir al Señor,
cantando la aguja, la mira, la hoz.
Yo me hundo en lo espiritual
haciendo un poema el el arrabal.
En lo oscuro me alumbre la vid
que lo místico mío es reír.
                              Gloria Fuertes

        TRANSFIGURAME, SEÑOR
Con tu gracia, para entender tu muerte
Con tu poder, para contemplar tu rostro
Con tu majestad, para adorarte como Rey
Sí, Señor; transfigúrame con tu presencia
porque, en muchas ocasiones,
temo sólo verte como hombre y no como Dios
Sí, Señor; transfigúrame con tu mirada
porque, en el duro camino, tengo miedo a perderte
a no distinguirte en las colinas donde no alcanza mi vista
Sí, Señor; transfigúrame con tu amor
y, entonces, comprenda lo mucho que me quieres:
que me amas, hasta el extremo
que me amas, hasta dar tu vida por mí
que me amas, porque no quieres perderme
que me amas, porque Dios, es la fuente de tanto amor
Sí, Señor; transfigúrame con tu fuerza
porque me siento débil en la lucha
porque prefiero el dulce llano
a la cuesta que acaba la cumbre de tu gloria
Porque, siendo tu amigo como soy
no siempre descubro la gloria que Tú escondes.
Transfigúrame, Señor.
Para que, mi vida como la tuya,
sea un destello que desciende desde el mismo cielo.
Destello con sabor a Dios
Destello con sabor al inmenso amor que Dios me tiene.
                                     Amén.
                                   (Javier Leoz)

Ens cal pujar a la muntanya.
Ens cal buscar el silenci i la pregària.
Ens cal refer les forces.
Centrar la nostra vida
en la llum que no enganya,
refermar la nostra lluita
en el amor fidel,
orientar el nostre caminar
vers la promesa realitzada.

Mirar els estels
i descobrir els signes de la teva presència,
i fixar la mirada en la utopia del teu Regne.
Mirar els estels
i caminar amb els peus ferma a terra
al costat de pobres i febles,
fent camí amb les nostres incoherències.
Mirar els estels
i sentir la força de l'esperança
i acompanyar la resurrecció de tota la Creació.
Ens cal pujar a la muntanya.
Ens cal buscar el silenci i la pregària.
Ens cal refer les forces
amb el gust de la teva amistat, Senyor.

FOTOGRAFIES i IMATGES

https://photos.app.goo.gl/fp3MqrDssKj18HiV8