diumenge, 24 de març del 2019

3r diumenge de Quaresma 2019

«L’univers creat espera amb impaciència
 que la glòria dels fills de Déu

es reveli plenament»
(Rm 8, 19)











Lectura primera
Lectura del llibre de l'Èxode
I afegí: «Jo sóc el Déu del teu pare, Déu d'Abraham, Déu d'Isaac, Déu de Jacob».
Ex 3,1-8a.10.13-15




Lectura segona
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
La vida del poble amb Moisès al desert va ser escrita per advertir-nos a nosaltres
1C 10,1-6.10-12


Lectura de l'evangeli segons sant Lluc                                                 
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».
I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater: "Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant; si no, ja la podreu tallar».
                                                                                  Lc 13,1-9





Ayúdanos a vivir
una verdadera conversión, Señor.
Danos un tiempo más
para mostrar nuestros frutos.


Se hace difícil, a veces,
tener la voluntad y la constancia
necesarias para el cambio.

Danos una mano, Señor.
camina con nosotros.


Padre, guíanos por caminos de bondad,
para que revisemos nuestra vida
a la luz de tu Palabra y mejoremos
nuestra manera de ser y de vivir..


Ayúdanos a vivir
una verdadera conversión, Señor.
Danos un tiempo más
para mostrar nuestros frutos.
Con tu ayuda podremos lograrlo.
¡Qué así sea, Señor!









Sabré que coneixes el nom de Déu
si sento que vibres en parlar del seu missatge,
si sento que el teu rostre s'il·lumina quan parles d'Ell,
si sento que actues fent real el seu projecte.


Sabré que coneixes el nom de Déu
si saps escoltar el crit del més feble,

si et commous davant el qui pateix,
si aprens a plorar amb el qui plora.


Sabre que coneixes el nom de Déu
si et reveles contra tota injustícia,
si vius des de la misericòrdia,
si el teu cor és dels altres i per als altres.


Sabré que coneixes el nom de Déu
si el teu parlar és net i sincer,
si fas lluir la veritat en cada frase,
si deixes brollar la bondat amb cada mot.


Sabré que coneixes el nom de Déu
si no guardes la vida com un tresor
si no defenses els tresors com una vida
si ets desprès i estimes la justícia.


Aleshores sabré que coneixes el nom de Déu.
Ell és el misericordiós,
la font d'on brolla la teva bondat i el teu amor.


Aleshores et diré: ensenya'm el nom de Déu!
I les teves paraules i els teus gestos
em diran el gust de l'evangeli i de la llibertat.








Señor,
tú que bajaste primero
a lo más profundo
de nuestras simas...
Tú, que me cogías en los brazos
como a niño pequeño
y me cargaste sobre los hombros
como a la oveja perdida.
Tú que has venido
a levantarme del suelo,
elévame,
cúrame, sáname,
aliméntame con tu pan y tu vino.
Y dime lo que estoy llamado a ser.
Sigue tendiendo tu mano
fuerte, cariñosa, curativa, liberadora.
Tú que eres infinitamente
paciente y misericordioso.
¡Levántame, Señor!




Esperaré a que crezca el árbol
y me dé sombra.
Pero abonaré la espera con mis hojas secas.
Esperaré a que brote el manantial
y me dé agua.
Pero despejaré mi cauce
de memorias enlodadas.

Esperaré a que apunte
la aurora y me ilumine.
Pero sacudiré mi noche
de postraciones y sudarios.
Esperaré a que llegue
lo que no sé y me sorprenda.
Pero vaciaré mi casa de todo lo enquistado.


Y al abonar el árbol,
despejar el cauce,
sacudir la noche
y vaciar la casa,
la tierra y el lamento
se abrirán a la esperanza.
                  Benjamín González Buelta, sj




¿QUÉ FRUTOS, SEÑOR?
Me pides confianza y, por lo que sea,
prefiero mirar hacia atrás
que saborear y soñar con lo que en Ti me espera
Deseas el fruto de mi constancia y, a la menor,
me dejo enredar por los hilos de la pereza,
la tibieza o las dudas, la fragilidad o la torpeza.
Sueñas con un futuro bueno para mí,
y me encuentras soñando con otras cosas
con otras instancias que no son las tuyas
con una tierra muy distinta a la que Tú me ofreces.
Estoy en la higuera, pero la higuera de mi vida,
no siempre fructifica en lo santo, noble y bueno.
Miras a las ramas de mis días
y, lejos de comprobar cómo despuntan sus yemas
me limito a vivir bajo mínimos,
a dar aquello que me conviene y no me molesta
a fructificar, poco o nada, si no es beneficio propio.

¿QUÉ FRUTOS, DARTE, SEÑOR?
Mira mi miseria, y dejándome arrastrar por tu riqueza
ojala recojas de mí aquello que a tu Reino convenga
Acoge mi buena voluntad,
y lejos de echarme en brazos de la vanidad
descubra que, sólo Tú y siempre Tú,
eres la causa de lo bueno que brota en mí.
Perdona mi débil cosecha,
y, sigue sembrando Señor, para que tal vez mañana
puedas despertar, descubriendo en mí
aquello que, hoy, brilla por su ausencia:
frutos de verdad y de amor
de generosidad y de alegría, de fe y de esperanza
de confianza y de futuro. de vida y de verdad.
Y no te canses, Señor, de visitar tu viña,
tal vez hoy, puede que no,
pero mañana, con tu ayuda y mi esfuerzo,
brotará con todo su esplendor
la higuera de mi vida. Amén
                         (Javier Leoz)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada