Diumenge de Rams'2015

DIUMENGE DE RAMS

LA PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle B

COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM

Evangeli Mc 11,1-10

Beneït el qui ve en nom del Senyor

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Quan s'acostaven a Jerusalem, vora Betfagé i Betània, cap a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant, i així que hi entrareu trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava: Per què ho feu?, digueu-li: el Senyor l'ha de menester, i de seguida el tornarà aquí.»

Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat, fora, al portal d'una casa, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: «Què feu, que deslligueu el pollí?» Ells respongueren tal com els havia dit Jesús, i els deixaren fer. Porten a Jesús el pollí, el guarneixen amb els seus mantells i ell hi puja.

Molts estenien els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que collien dels camps, i els qui el precedien o el seguien cridaven: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre pare David, que està a punt d'arribar. Hosanna a dalt del cel.»

TE VISTES DE HUMILDAD, SEÑOR

En pollino, pequeño y renqueante,

irrumpes en la ciudad de la paz

pasas por delante de los muros que verán impasibles

cómo se mata al Profeta entre los profetas

TE REVISTES DE HUMILDAD, SEÑOR

Preámbulo de victoria y, a la vez Señor,

aparente derrota o contradicción:

¿Es así como arrolla el Hijo de Dios?

¿Es así como vence el amor?

TE REVISTES DE HUMILDAD, SEÑOR

Y, con laureles en las manos,

los que somos menos humildes

cantamos, pregonamos y proclamamos:

¡Hosanna al Hijo de David!

¡Bendito el que viene en el nombre del Señor!

¡Paz al mundo! ¡Paz! ¡Paz!

TE REVISTES DE HUMILDAD, SEÑOR

Y, en nosotros
como en los que te aclamaban entonces,

se cumple todo lo que esperábamos de Ti.

Hoy, Señor, bien lo sabes

se mezcla en esta fiesta de la alegría

la vida, y la peregrinación hacia la muerte

el júbilo, y la cruz
que se levanta invisible en el monte

nuestro deseo de seguirte

y la cobardía de los que huiremos
en la tarde del Jueves

Déjanos acompañarte, Señor

Déjanos subir contigo a la ciudad santa

Déjanos servir como Tú lo haces

TE REVISTES DE HUMILDAD, SEÑOR

Y, por encima de la multitud de ramos y palmas,

se divisan las horas con más pasión y amor

por ningún hombre, jamás vividas.

Vamos contigo, Señor, hasta el final

Vamos contigo, Jesús, hasta el Calvario

Nos arrancarás de la muerte, con tu muerte

Con tu cruz, nos redimirás

Nos resucitarás, con tu resurrección

TE REVISTES DE HUMILDAD, SEÑOR

y….te decimos: ¡HOSANNA! ¡HOSANNA!

S’obre al nostre davant un temps de gràcia.

Comencen els dies sants,

els dies en els quals Nostre Senyor Jesucrist

ens manifesta la prova més gran d’amistat.

Contemplem l’amor d’un Déu que es fa pobre,

per enriquir la humanitat;

d’un Déu que es fa petit,

per estar més prop nostre i enaltir-nos;

d’un Déu que es fa servidor,

per rentar-nos els peus;

d’un Déu que es fa eucaristia,

per refer les nostres forces;

d’un Déu que dóna la vida,

per donar-nos vida eterna.

Mai s’havia vist un amor tant gran.

Veurem com la mort ha estat vençuda,

perquè l’amor és més gran que la mort.

Veurem com el camí de la Pasqua passa per la Creu,

com el camí de la vida passa per la mort,

com el camí de la llum passa per la tenebra.

Són dies de refer el compromís,

dies d’apropar-nos al misteri de la vida, al misteri de la Creació.

Dies de descobrir la presència de Crist en el qui pateix,

en les víctimes de la tortura;

descobrir la presència de la misericòrdia de Crist

en el qui serveix i allibera;

descobrir la presència del Crist ressuscitat

en el qui lluita i espera.

Viu la Setmana Santa des de l’oració i la solidaritat;

una Setmana Santa

que assoleixi d’escurçar la processó de la pobresa;

una Setmana Santa que pugui treure algun “pas” o alguna estació

del viacrucis de la marginació;

alguna fuetada o alguna espina menys als qui sofreixen;

alguna hora menys d’agonia i de tortura als oprimits;

menys caigudes i menys llàgrimes, menys espolis;

menys crueltat, menys injustícia,

menys set, menys soledat.

Intentar abreujar els dies de la Passió de Crist en els pobres

per tal arribin el més aviat possible

els dies de la Santa Resurrecció de Crist

en la Nova Humanitat.

MISSA DE LA PASSIÓ

Lectura primera Is 50,4-7

No he amagat la cara davant les ofenses

i sé que no quedaré avergonyit

Lectura del llibre d'Isaïes

El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l'orella, perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.

Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)

Lectura segona Fl 2,6-11

Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9

Crist es féu per nosaltres obedient

fins a la mort i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom.

Evangeli Mc 14,1-15,47

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc

(...) C. Arribat el migdia s'estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força:

+ «Elohi, Elohi, lamà sabactani?»

C. Que traduït vol dir:

+ «Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?»

C. Alguns dels qui eren allí deien:

S. «Mireu com crida Elies».

C. Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya perquè begués, i deia:

S. «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo». C. Jesús llançà un gran crit i expirà.

C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava dret davant d'ell, quan veié com havia expirat digué:

S. «És veritat; aquest home era Fill de Déu». (...)