Jornada Mundial
dels Migrants
i Refugiats'2018
Ha estat un goig acollir i celebrar aquesta jornada a la parròquia.
Gràcies a tots els que l'heu feta possible.
Donem-ne gràcies a Déu.
VERSIÓN en CASTELLANO del Mensaje del Papa Francisco para la Jornada Mundial de los Migrantes y Refugiados 2018: http://w2.vatican.va/content/francesco/es/messages/migration/documents/papa-francesco_20170815_world-migrants-day-2018.html
«ACOLLIR,
PROTEGIR I INTEGRAR
ELS
EMIGRANTS I ELS REFUGIATS»
Missatge
del sant pare Francesc
per
a la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat 2018
14
de gener de 2018
Benvolguts
germans i germanes,
«[L’emigrant]
considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu
mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte.
Jo sóc el Senyor, el vostre Déu» (Lv 19,34).
Durant
els meus primers anys de pontificat he manifestat diverses vegades
com em preocupa la trista situació de tants emigrants i refugiats
que fugen de les guerres, de les persecucions, dels desastres
naturals i de la pobresa. Es tracta de manera indubtable d’un
«signe dels temps» que, des de la meva visita a Lampedusa el 8 de
juliol de 2014, he intentat llegir invocant la llum de l’Esperit
Sant. Quan vaig instituir el nou Dicasteri per al servei del
desenvolupament humà integral, vaig voler que una secció especial
—dirigida temporalment per mi mateix— fos com una expressió de
la sol·licitud de l’Església envers els emigrants, els
desplaçats, els refugiats i les víctimes del tràfic de persones.
Cada
foraster que truca a la nostra porta és una ocasió d’encontre amb
Jesucrist, que s’identifica amb l’estranger acollit o rebutjat en
qualsevol època de la història (cf. Mt 25,35.43). Cada ésser humà
que es veu obligat a deixar la seva pàtria a la recerca d’un futur
millor, el Senyor el confia a l’amor maternal de l’Església.1
Aquesta sol·licitud s’ha de concretar en cada etapa de
l’experiència migratòria: des de la sortida i al llarg del
viatge, des de l’arribada fins al retorn. És una gran
responsabilitat que l’Església vol compartir amb tots els creients
i amb tots els homes i dones de bona voluntat, que són cridats a
respondre amb generositat, diligència, saviesa i amplitud de mires
—cadascú d’acord amb les seves possibilitats— als nombrosos
desafiaments plantejats per les migracions contemporànies.
Pel
que fa a això, vull reafirmar que «la nostra resposta comuna es
podria articular a l’entorn de quatre verbs: acollir, protegir,
promoure i integrar».2
Si
prenem en consideració l’escenari actual, acollir
significa, sobretot, ampliar les possibilitats perquè els emigrants
i refugiats puguin entrar de manera segura i legal als països de
destinació. En aquest sentit, seria desitjable un compromís concret
per a incrementar i simplificar la concessió de visats per motius
humanitaris i per a la reunificació familiar. Al mateix temps,
espero que un major nombre de països adoptin programes de patrocini
privat i comunitari, i obri corredors humanitaris per als refugiats
més vulnerables. Seria convenient, a més, preveure visats temporals
especials per a les persones que fugen de conflictes cap a països
veïns. Les expulsions col·lectives i arbitràries d’emigrants i
refugiats no són una solució idònia, sobretot quan es realitzen
cap a països que no poden garantir el respecte a la dignitat ni als
drets fonamentals.3
Torno a subratllar la importància d’oferir als emigrants i
refugiats un allotjament adient i decorós. «Els programes
d’acolliment difosos, ja iniciats a diferents llocs, sembla que
facilitin l’encontre personal, que permetin una millor qualitat
dels serveis i que ofereixin més garanties d’èxit.»4
El principi de la centralitat de la persona humana, expressat amb
fermesa pel meu estimat predecessor Benet XVI,5
ens obliga a anteposar sempre la seguretat personal a la nacional.
Per tant, cal formar de manera adient el personal encarregat dels
controls de les fronteres. Les condicions dels emigrants, dels qui
sol·liciten asil i del refugiats, requereixen que se’ls garanteixi
la seguretat personal i l’accés als serveis bàsics. En nom de la
dignitat fonamental de cada persona, cal esforçar-se per a preferir
solucions que siguin alternatives a la detenció dels qui entren en
el territori nacional sense estar-hi autoritzats.6
El
segon verb, protegir,
es conjuga en tota una sèrie d’accions en defensa dels drets i de
la dignitat dels emigrants i refugiats, independentment del seu estat
migratori.7
Aquesta protecció comença a la seva pàtria i consisteix a donar
informacions certes abans de deixar el país, així com en la defensa
davant les pràctiques de reclutament il·legal.8
En la mesura del possible, hauria de continuar al país d’immigració,
assegurant als emigrants una assistència consular adequada, el dret
de tenir sempre amb ells els documents personals d’identitat, un
accés equitatiu a la justícia, la possibilitat d’obrir comptes
bancaris i la garantia del que és bàsic per a la subsistència
vital. Si les capacitats i competències dels emigrants, els
sol·licitants d’asil i els refugiats són reconegudes i valorades
de manera oportuna, constituiran un veritable recurs per a les
comunitats que els acullen.9
Per tant, espero que, en el respecte a la seva dignitat, els sigui
concedida la llibertat de moviment als països d’acollida, la
possibilitat de treballar i l’accés als mitjans de
telecomunicació. Per als qui decideixen tornar a la seva pàtria,
subratllo la conveniència de desenvolupar programes de reinserció
laboral i social. La Convenció internacional sobre els drets de
l’infant ofereix una base jurídica universal per a la protecció
dels emigrants menors d’edat. Cal evitar-los qualsevol tipus de
detenció per raó del seu estat migratori i assegurar-los l’accés
regular a l’educació primària i secundària. Igualment cal
garantir-los la permanència regular en arribar a la majoria d’edat
i la possibilitat de continuar els estudis. En el cas dels menors no
acompanyats o separats de la família, és important preveure
programes de custòdia temporal i d’acolliment.10
D’acord amb el dret universal a una nacionalitat, tots els nens i
nenes l’han de tenir reconeguda i certificada de manera adequada
des del moment del naixement. L’apatrídia en què es troben a
vegades els emigrants i refugiats pot evitar-se fàcilment per mitjà
de «lleis relatives a la nacionalitat conformes amb els principis
fonamentals del dret internacional».11
L’estat migratori no hauria de limitar l’accés a l’assistència
sanitària nacional ni als sistemes de pensions, així com tampoc a
la transferència de les seves contribucions en el cas de
repatriació.
Promoure
vol dir essencialment treballar amb la finalitat que a tots els
emigrants i refugiats, així com a les comunitats que els acullen,
se’ls doni la possibilitat de realitzar-se com a persones en totes
les dimensions que componen la humanitat volguda pel Creador.12
D’entre aquestes, la dimensió religiosa ha de ser reconeguda en el
seu valor just, garantint a tots els estrangers presents en el
territori la llibertat de professar i practicar la fe pròpia. Molts
emigrants i refugiats tenen qualificacions que cal certificar i
valorar convenientment. Així com «el treball humà està destinat
per naturalesa a unir els pobles»,13
encoratjo a esforçar-se en la promoció de la inserció sociolaboral
dels emigrants i refugiats, garantint a tots —inclosos els qui
demanen asil— la possibilitat de treballar, cursos formatius
lingüístics i de ciutadania activa, i també una informació
adequada a les llengües pròpies. En el cas dels emigrants menors
d’edat, la seva participació en activitats laborals ha de ser
regulada de manera que es previnguin abusos i riscos per al seu
creixement normal. L’any 2006 Benet XVI subratllava que la família
és, en el context migratori, «lloc i recurs de la cultura de la
vida i principi d’integració de valors».14
Cal promoure sempre la seva integritat, afavorint el reagrupament
familiar —incloent-hi els avis, germans i néts—, sense
sotmetre-la mai a requisits econòmics. Pel que fa a emigrants que
demanen asil i refugiats amb discapacitat, cal assegurar-los més
atencions i ajudes. Considero digne d’elogi els esforços
desplegats fins ara per molts països en termes de cooperació
internacional i d’assistència humanitària. Amb tot, espero que en
la distribució d’aquests ajuts es tinguin en compte les
necessitats —per exemple: assistència mèdica i social, i també
educació— dels països en vies de desenvolupament, que reben
importants fluxos de refugiats i emigrants, i que s’incloguin de la
mateixa manera entre els beneficiaris de les mateixes comunitats
locals que pateixen carestia material i vulnerabilitat.15
El
darrer verb, integrar,
se situa en el pla de les oportunitats d’enriquiment intercultural
generades per la presència dels emigrants i refugiats. La integració
no és «una assimilació, que indueix a suprimir o a oblidar la
identitat cultural pròpia. El contacte amb el proïsme porta, més
aviat, a descobrir el seu «secret», a obrir-se a ell per a acceptar
els seus aspectes vàlids i contribuir així a un coneixement més
gran de cadascun. És un procés llarg, encaminat a formar societats
i cultures, fent que siguin cada vegada més reflex dels dons
multiformes de Déu als homes».16
Aquest procés pot accelerar-se mitjançant l’oferiment de la
ciutadania, deslligada dels requisits econòmics i lingüístics, i
de vies de regularització extraordinària als emigrants que puguin
demostrar una llarga permanència al país. Insisteixo una vegada més
en la necessitat d’afavorir, en qualsevol cas, la cultura de
l’encontre, multiplicant les oportunitats d’intercanvi cultural,
demostrant i difonent les «bones pràctiques» d’integració, i
desenvolupant programes que preparin les comunitats locals per als
processos integratius. He de destacar el cas especial dels estrangers
obligats a abandonar el país d’immigració a causa de crisis
humanitàries. Aquestes persones necessiten que se’ls garanteixi
una assistència adient per a la repatriació i programes de
reinserció laboral a la seva pàtria.
D’acord
amb la seva tradició pastoral, l’Església està disposada a
comprometre’s en primera persona perquè es portin a terme totes
les iniciatives que s’han proposat més amunt. Això no obstant,
per a obtenir els resultats esperats és imprescindible la
contribució de la comunitat política i de la societat civil
—cadascú segons les seves responsabilitats.
Durant
la Cimera de les Nacions Unides, celebrada a Nova York el 19 de
setembre de 2016, els líders mundials van expressar clarament la
voluntat de treballar a favor dels emigrants i refugiats per a salvar
les seves vides i protegir els seus drets, compartint aquesta
responsabilitat a nivell global. Amb aquesta finalitat, els Estats es
van comprometre a elaborar i aprovar abans de finals de 2018 dos
pactes globals (Global Compacts), un dedicat als refugiats i un altre
als emigrants.
Estimats
germans i germanes, a la llum d’aquests processos iniciats, els
propers mesos representen una oportunitat privilegiada per a
presentar i donar suport a les accions específiques, que he volgut
concretar en aquests quatre verbs. Us convido, doncs, a aprofitar
qualsevol oportunitat per a compartir aquest missatge amb tots els
agents polítics i socials que estan implicats —o interessats a
participar— en el procés que conduirà a l’aprovació dels dos
pactes globals.
Avui,
15 d’agost, celebrem la solemnitat de l’Assumpció de la
Benaurada Maria Verge al Cel. La Mare de Déu va experimentar en ella
la duresa de l’exili (cf. Mt 2,13-15), va acompanyar amorosament el
Fill en el seu camí fins al Calvari i ara comparteix eternament la
seva glòria. A la seva intercessió maternal confiem les esperances
de tots els emigrants i refugiats del món i els anhels de les
comunitats que els acullen, per tal que, d’acord amb el manament
diví suprem, aprenguem tots a estimar el proïsme, l’estranger,
com a nosaltres mateixos.
Francesc
Vaticà,
15 d’agost de 2017
Solemnitat
de l’Assumpció de Maria Verge
2Discurs
als participants en el Fòrum Internacional «Migracions i pau» (21
febrer 2017).
3Cf.
Intervenció de l’Observador Permanent de la Santa Seu en la 103
Sessió del Consell de l’Organització Internacional per a las
Migracions (26 novembre 2013).
4Discurs
als participants en el Fòrum Internacional «Migracions i pau» (21
febrer 2017).
6Cf.
Intervenció de l’Observador Permanent de la Santa Seu en la 20
Sessió del Consell dels Drets Humans (22 juny 2012).
8Cf.
Consell Pontifici per a la Pastoral dels Emigrants i Itinerants,
Instr. Erga
migrantes caritas Christi,
6.
9Cf.
Benet XVI, Discurs als participants en el Congrés Mundial sobre la
Pastoral de los Emigrants i els Refugiats (9 novembre 2009).
10Cf.
Benet XVI, Missatge per a la Jornada Mundial de l’Emigrant i el
Refugiat 2010; Intervenció de l’Observador Permanent de la Santa
Seu en la 26 Sessió Ordinària del Consell dels Drets Humans. Els
drets humans dels emigrants (13 juny 2014).
11Consell
Pontifici per a la Pastoral dels Emigrants i Itinerants i Consell
Pontifici Cor Unum, «Acollir Crist en els refugiats i en els
desplaçats forçosos» (2013), 70.
13Joan
Pau II, Carta enc. Centesimus annus, 27.
14Benet
XVI, Missatge per a la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat
2007.
15Consell
Pontifici
per a la Pastoral dels Emigrants i Itinerants i Consell Pontifici
Cor Unum, «Acollir Crist en els refugiats i en els desplaçats
forçosos» (2013), 30-31.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada